dimecres, 15 de maig del 2013

El nom adient



El nom adient

Siguem sincers, tanta història que si País Valencià o Comunitat Valenciana és pura pantomima. Això que País Valencià siga un terme històric i haja esdevingut una realitat cultural no té la més mínima importància, el que realment importa és que reflexe correctament la identitat del poble. I aquest poble té unes característiques molt peculiars, parlem del Poble autèntic, del Poble que vol dir Comunitat Valenciana - en realitat els agradaria dir Regne de València. però s’ha quedat antic-. Bé doncs, a aquest poble li agrada reutilitzar les coses ja usades, reutilitzar-les fins a la sacietat, esgotar-les, que facen mal gust – per això volen “Lo Regne” -. Després exploten qualsevol cosa que tinga el més mínim èxit, l’eleven a un grau de divinitat – com la paella o els monòlits inservibles del riu vaja -. Però per sobre de tot, són fallers, fallers a mort, les falles són intocables. Tenen una bandera molt ben bé triada, aquella amb la franja blava, de la qual estan quasi tan orgullosos com de les falles. I per acabar els agrada fer-se de notar, dir a tots que són els millors, la resta és dolent. Ja tenim doncs les característiques, cal elegir un nom, un nom que ho continga tot, que ho represente tot.
Ja ho tinc! No hi ha cap dubte! D’avui en avant ens direm Regne Xurrer, té totes les característiques, fixeu-vos-hi: hi ha alguna cosa que es reutilitze més que l’oli dels xurros? Que arribe a tenir uns colors i sabors més que dubtosos? No, no tiren l’oli, no, el tornen a usar, per això té el caràcter reaccionari del Poble. L’altra de les característiques és com divinitzen les coses, els xurros són una obra d’art! Ens els trobem per tot arreu i són inamovibles. En el tema de les falles... vinga, què són les falles sense els xurros? Entre xurros i bunyols creix València en març. La bandera, totes les xurreries les exposen amb deliri com a senyal, emblema. Però la podem canviar, llevem les barres, posem xurros, ara sí que és valencià! Els xurros també es fan de notar, ja ho hem dit, estan a cada cantó i és impossible no sentir el ferum a oli re-re-re-re-refregit. No sé a vosaltres però a mi em pareix una bona solució.
Ara deixem les conyes, quina dèria tenen els governants en eliminar – exterminar – qualsevol vestigi de sentiment nacional – nacional propi, el que ens identifica com a poble–? El terme País Valencià es un terme històric, com ho fou Regne de València, però adaptat a les noves circumstàncies i igual de legítim – o més – que Comunitat Valenciana. Ja fem prou respectant aquest terme arcaic i eufemitzador com perquè ara se’ns impose. Els valencians no som com els xurros, per molt que s’ho vulgen creure.

Symbad

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best Web Hosting Coupons