El nom adient
Siguem sincers,
tanta història que si País Valencià o Comunitat Valenciana és pura pantomima. Això
que País Valencià siga un terme històric i haja esdevingut una realitat
cultural no té la més mínima importància, el que realment importa és que
reflexe correctament la identitat del poble. I aquest poble té unes
característiques molt peculiars, parlem del Poble autèntic, del Poble que vol
dir Comunitat Valenciana - en realitat els agradaria dir Regne de València.
però s’ha quedat antic-. Bé doncs, a aquest poble li agrada reutilitzar les
coses ja usades, reutilitzar-les fins a la sacietat, esgotar-les, que facen mal
gust – per això volen “Lo Regne” -. Després exploten qualsevol cosa que tinga
el més mínim èxit, l’eleven a un grau de divinitat – com la paella o els monòlits
inservibles del riu vaja -. Però per sobre de tot, són fallers, fallers a mort,
les falles són intocables. Tenen una bandera molt ben bé triada, aquella amb la
franja blava, de la qual estan quasi tan orgullosos com de les falles. I per acabar
els agrada fer-se de notar, dir a tots que són els millors, la resta és dolent.
Ja tenim doncs les característiques, cal elegir un nom, un nom que ho continga
tot, que ho represente tot.
Ja ho tinc! No hi
ha cap dubte! D’avui en avant ens direm Regne Xurrer, té totes les
característiques, fixeu-vos-hi: hi ha alguna cosa que es reutilitze més que
l’oli dels xurros? Que arribe a tenir uns colors i sabors més que dubtosos? No,
no tiren l’oli, no, el tornen a usar, per això té el caràcter reaccionari del
Poble. L’altra de les característiques és com divinitzen les coses, els xurros
són una obra d’art! Ens els trobem per tot arreu i són inamovibles. En el tema
de les falles... vinga, què són les falles sense els xurros? Entre xurros i
bunyols creix València en març. La bandera, totes les xurreries les exposen amb
deliri com a senyal, emblema. Però la podem canviar, llevem les barres, posem
xurros, ara sí que és valencià! Els xurros també es fan de notar, ja ho hem
dit, estan a cada cantó i és impossible no sentir el ferum a oli
re-re-re-re-refregit. No sé a vosaltres però a mi em pareix una bona solució.
Ara deixem les
conyes, quina dèria tenen els governants en eliminar – exterminar – qualsevol
vestigi de sentiment nacional – nacional propi, el que ens identifica com a
poble–? El terme País Valencià es un terme històric, com ho fou Regne de
València, però adaptat a les noves circumstàncies i igual de legítim – o més –
que Comunitat Valenciana. Ja fem prou respectant aquest terme arcaic i
eufemitzador com perquè ara se’ns impose. Els valencians no som com els xurros,
per molt que s’ho vulgen creure.
Symbad
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada